El 26 d’abril de 1954, a dos quarts de dotze de la nit, s’aixecava l’acta fundacional del primer club d’escafandrisme del nostre país, una entitat amb voluntat d’aglutinar totes les persones que desitjaven participar en la descoberta del món submarí.
Durant molt de temps el CRIS va ser l’únic representant de l’escafandrisme a la nostra societat, convertint-se en una entitat pionera i essent actualment el degà, a la Península Ibèrica, dels centres de busseig i recerca submarina a nivell civil.
Les notícies a la premsa diària i les revistes il·lustrades de l’època publicaven quotidianament les nostres actuacions.
Abans que les entitats públiques comencessin a funcionar, el CRIS era l’únic estament civil que desenvolupava tasques humanitàries, com si d’una moderna ONG es tractés.
Aquelles persones havien fet seu un lema dels minyons escoltes: SEMPRE A PUNT!
Per recuperar un ofegat, reparar la comporta d’una presa, trobar un avió dels E.E.U.U. perdut al mar, recuperar un canó de bronze a Roses, rescatar marines americans al port de Barcelona i mil coses més, sempre hi eren els homes del CRIS.
L’estiu del 1954, pocs mesos després de la fundació del centre, vàrem realitzar el primer curs de busseig amb 59 participants inscrits. El 10 de desembre del mateix any, Climent Vidal publica el “Homes d'un altre món. Manual del submarinista” utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i a les activitats formatives de la marina militar de països sud-americans.
A dia d’avui, després de mes de 150 cursos, en tots els àmbits i nivells, hem format més de 5.000 bussejadors, alguns dels quals s’han incorporat amb èxit al cos de Bombers, la Creu Roja, Guàrdia Civil, Guàrdia Urbana o d’altres llocs de responsabilitat en tasques de recerca i rescat. També veiem amb satisfacció com molts d’ells són ara responsables de centres de formació i divulgació.
L’any 1958 es va fer evident la necessitat d’una cambra de recompressió. Després d’un petit calvari, vàrem aconseguir la cambra monoplaça de recompressió, el popular “cartutx” (1959) amb la que es van realitzar 23 tractaments, salvant possiblement algunes vides. Després vingué la cambra hiperbàrica multiplaça, instal·lada a l’hospital de la Creu Roja, fins a mitjans del 2010 que es posa en funcionament la nova Unitat de Medicina Hiperbàrica a l’Hospital “Moises Broggi” del Consorci Sanitari Integral a Sant Joan Despí, amb una cambra hiperbàrica de 9 metres de llargada i capacitat per a 20 pacients. Va ser una època en la que vàrem haver de lluitar a tots els fronts. A les dificultats tècniques i econòmiques s’hi va sumar la qüestió política, doncs eren moltes les institucions que volien apropiar-se dels resultats que amb tantes penes i treballs havíem obtingut. Hem de citar al Sr. Josep Rahola de Espona com un dels principals “arquitectes” de la primera cambra.
El CRIS, ha estat sempre organitzat en departaments dirigits per caps responsables i formats per uns integrants dignes d’elogi pel seu treball desinteressat. La creació o desaparició dels departaments és flexible, depenent de la disponibilitat dels seus components i pensant sempre en el bon funcionament del club. Les persones que han format part d’aquesta estructura han estat sovint mereixedores de reconeixements públics i premis que han acabat revertint sempre en el CRIS com a entitat mare.
Al llarg dels anys hem tingut diverses seus socials. Al principi de rellogats amb l’entitat germana A.P.S. al carrer Provença. A finals de febrer de 1970 al carrer Pelai, fins que l’any 1974, sota la presidència d’en Joan Turró Marés, i degut a la gran quantitat de socis, vàrem entendre que era necessari cercar un espai molt més gran. Finalment, amb l’Alfons Ferrer Molina de president, es creà la S.A. Casal del CRIS (1980) i vàrem traslladar-nos a la Masia Juncadella, en la que ens hi vam instal·lar com a llogaters. El Casal del CRIS es va inaugurar el 19 d'abril de 1982.
Els temps han canviat i les llavors que vam sembrar han fructificat. La munió d’escafandristes formats, primer al CRIS i de mica en mica en altres clubs que han anat apareixent amb els anys, han derivat en una atomització de l’oferta contant-se avui per centenars els clubs i centres de busseig al nostre país.
Per la nostra part, vàrem haver d’adaptar el nostre club a la nova realitat, canviant les magnífiques instal·lacions del Casal per una seu més petita però més acord a les circumstàncies que ens envoltaven. Les possibilitats de supervivència de qualsevol entitat són sempre proporcionals a la seva capacitat d’adaptació al medi... i d’això en sabem molt els bussos.
Així doncs, a últims de juny de 1995 el club deixà el Casal i desprès d’uns quants canvis, estem instal·lats a, Zona Fòrum - Moll de la Vela, 1, Sant Adrià del Besòs, on us esperem a tots els que vulgueu descobrir el món submarí, i tingueu ganes de formar part d’una entitat humanitària, científica i docent, impulsada per homes dones de cor esportiu.
©C.R.I.S.
2012